Un canvi de model educatiu
En les últimes dècades, en la nostra societat, a arrel dels canvis polítics, econòmics, socials i culturals, s’ha anat evidenciant una transformació gradual de la forma d’educar els infants [1]. En el si de les famílies s’ha anat passant d’un model caracteritzat per una autoritat rígida, representada per la figura paterna, sense possibilitat de qüestionament – estil educatiu autoritari– a models totalment permissius que contribueixen a que els infants aconsegueixin sempre allò que reclamen i impedeixen que el infants responguin adequadament davant dels límits i normes, ja que no els ha estat possible adquirir-los. A l’escola, d’un temps ençà s’està evidenciant, tal i com indica Betancourt (2011)[2], una “pèrdua de respecte cap als docents” com a conseqüència de la pèrdua d’autoritat, producte de les transformacions graduals dels estils educatius de les famílies, dels canvis en les polítiques educatives i de l’evolució tecnològica de la societat. Aquesta, seguint els resultats de l’informe Delors (1996)[3] ha implicat que el docent deixi de ser considerat com a única font d’informació i de transmissió d’aquesta.
La situació actual
La realitat posa de manifest que tant pares i mares com docents manifesten haver perdut el respecte i el control dels seus fills/es i de l’alumnat i en moltes ocasions es plantegen situacions conflictives que dificulten la convivència familiar i escolar. Per molts pares i educadors la forma més fàcil d’evitar el conflicte es adoptar un estil permissiu i acabar cedint.
La necessitat de posar límits
Els infants, sobretot en edats primerenques, necessiten unes normes bàsiques que guiïn i marquin límits al seu comportament, ja que aquestes els donen seguretat perquè saben què passarà davant de determinades conductes i a més d’aquesta manera s’eviten molts conflictes. L’estil educatiu que s’adopta amb els nens i nenes contribueix de diferents maneres en l’adquisició d’hàbits, normes, i valors. Així doncs, sovint a l’escola constatem que el desenvolupament i l’aprenentatge dels infants es veu frenat per el baix autocontrol que tenen aquests sobre la seva pròpia conducta, freqüentment derivat per una manca de normes i límits ( García, Lahora, 2010)[4] generada per l’ús d’estils educatius – familiar i/o escolars - excessivament permissius. Els infants arriben a l’escola i els costa especialment seguir un mínim de normes necessàries per treballar de manera conjunta, col·lectiva, confiada i respectuosa.
El compromís
Família i escola, com a principals agents/ contextos de socialització, han d’oferir models de comportament adequats, a través de l’establiment de normes i límits clars aplicant conseqüències lògiques dialogades, argumentades, raonables i proporcionades a la seva falta de compliment, d’una manera flexible però consistent i coherent.
[1] Asociación Andaluza para la defensa de la infancia y la prevención del maltrato infantil (2010) Pautas de actuación para madres, padres y profesorado. P.3. Recuperat desembre del 2012 des de: http://www.ceipclaracampoamor.es/documentos/DISCIPLINA.pdf
[2] Betancourt, J,R ( 2011) El malestar de la educación ¿una problemática contemporánea?Revista virtual de ciencias sociales y humanas. Psicoespacios. Vol. 5-N 7 julio-diciembre 2011. P.5 Recuperat febrer del 2013 des de: http://revistas.iue.edu.co/index.php/Psicoespacios/article/view/85/129
[3] Delors (1996) citat a: Barberà, E (2003) Profesores para la era de la información ¿Cuál es el perfil?. Pensamiento educativo Vol. 32 (julio 2003), pp. 191. Recuperat febrer del 2013 des de: http://pensamientoeducativo.uc.cl/files/journals/2/articles/253/public/253-588-1-PB.pdf
[4] García,L, Lahora,C (2010) Acceptar normes i límits des de les primeres edats. Guix d’Infantil . núm. 58 .p. 33-38 . novembre -desembre Recuperat desembre del 2012 des de: http://webfacil.tinet.org/usuaris/jcornado/1.Acceptar_normes_20110326000343.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario