CAS A Alumne de 5è de Primària Edat:
10 anys
FASE A : CONÈIXER I ANALITZAR LA DEMANDA
Demanda realitzada l’últim trimestre de 4rt
de Primària per la tutora a través d’un full de derivació psicopedagògica.
Contingut
de la demanda
|
“
Penso que té problemes d’atenció sense hiperactivitat. Preocupa la seva manca
per entendre el que fa. No relaciona, no raona, no enllaça coneixements. Dóna
respostes incoherents i confon tasques i ordres” .La tutora destaca dificultats en els següents aspectes: Atenció concentració,
comprensió, raonament, lectura i escriptura.
|
FASE B : PRIMERS ACORDS AMB MESTRES
La Psicopedagoga fa una reunió de
coordinació amb la nova tutora de 5è de primària de l’alumne durant el primer trimestre. En
aquesta reunió la Psicopedagoga informa que a finals del curs passat la tutora
de l’alumne va realitzar un full de derivació psicopedagògica per tal d’avaluar
a l’alumne en relació a la problemàtica de l’alumne. Al tractar-se de l’inici
de curs, la nova tutora encara no coneix prou a l’alumne com per afegir
informació sobre el cas. S’acorda que es realitzaran una sèrie de sessions per
avaluar a l’alumne però prèviament la tutora haurà de demanar el consentiment
als pares i a l’alumne. Una vegada s’hagi fet es procedirà a realitzar l’avaluació.
Informació
rellevant en relació a l’àmbit acadèmic
|
|
P3
|
Sociable, egocèntric .
Necessita més temps que altres nens. Dificultat en els aprenentatges. Pares
exigents que controlen la imatge externa i les rutines. Evolució lenta no sap colors, números ni dies de la setmana.
|
P4
|
Els aprenentatges li
continuen costant, no raona. Es mostra molt dispers. Els pares estan
preocupats perquè no sap escriure el seu nom i el nen s’ha passat 4 dies fent
cal·ligrafia.
Es realitza full de derivació a l’equip psicopedagògic: la tutora sol·licita “
observació-diagnòstic-valoració de si hi ha algun problema cognitiu o és un
aspecte maduratiu.”Es fa una avaluació mitjançant l’observació a l’aula,
el WPSSI ( escala manipulativa >
verbal , ambdues dins del promig a la baixa) i el BASC T-1 ( escala clínica
de problemes d’atenció alta i l’escala
hab)ilitats adaptatives baixa.
|
P5
|
Evolució lenta, no avança en la lectoescritpura.
Comença reforç , i es realitza un informe logopèdic, els resultats són normal
|
1r
|
S’aprecia una millora en lectoescriptura, continua
amb el reforç
|
3r
|
La comprensió lectora
costa. Va just en general en tots els aprenentatges.
Està molt pressionat a casa però mostra molta motivació.
|
4rt
|
El rendiment contínua sent baix, va just
en general en tots els aprenentatges. Sembla que té l’autoestima i
l’autoconcepte baix. A finals del tercer trimestre es realitza full de derivació a l’equip psicopedagògic.
|
Informació
rellevant en relació al context individual i familiar
|
- És el fill petit d’una família nombrosa
- Els pares el defineixen com un nen difícil i
refereixen que no saben a vegades com tractar-lo.
- No té adquirits uns hàbits d’estudi a casa.
- És un noi introvertit i poc expressiu.
- Pares molt exigents i estrictes
|
FASE D : ELABORAR UN PLA D’ACTUACIÓ
Després d’analitzar les característiques del cas la
Psicopedagoga decideix avaluar a l’alumne mitjançant les següents tècniques: l’observació
a l’aula, el WISC- IV, el BASC, l’EDAH , i el TALEC.
Tècniques
|
Justificació
|
Observació a l’aula |
Permet l’avaluació directa en el
context natural de l’alumne. |
WISC-IV |
Ens permet obtenir un indicador del
nivell maduratiu adquirit de l’alumne que en cap cas pot ser interpretat com
a nivell de capacitat final. Tot i així ens permet observar possibles punts forts i dèbils de l’alumne que ens
ajudin a explicar les dificultats que presenta en els aprenentatges. Al ser
una prova estandaritzada proporciona una mesura objectiva de les capacitats
cognitives i permet realitzar comparacions i equivalències amb el grup
normatiu que li correspon.
|
BASC T-2 |
La personalitat i el
comportament de l’alumne són aspectes a
tenir en compte en qualsevol procés d’avaluació. El BASC és una prova
estandaritzada multidimensional ja que mesura nombrosos aspectes del
comportament i la personalitat , incloent dimensions tant positives
(adaptatives) com negatives ( clíniques). A més permet obtenir aquesta
informació des de diferents punts de vista: del mateix alumne (autoinforme),
dels pares de l’alumne (P) i dels tutors (T). En aquest cas s’opta únicament
pel format tutor.
|
EDAH |
Donat el fet que a la demanda la
tutora feia al·lusió a possible simptomatologia del TDAH es selecciona aquest
instrument per la seva fiabilitat, fàcil comprensió i mínima inversió de
temps i recursos. L’EDAH és una prova estandaritzada que permet avaluar
simptomatologia pròpia del TDAH recollint informació sobre la conducta
habitual de l’alumne a l’escola.
|
TALEC |
Per tal d’avaluar la
lectoescriptura s’ha seleccionat aquesta prova curricular. El TALEC ens permet determinar
els nivell de la lectura i escriptura de l’alumne i posicionar-lo en relació
al nivell general que li correspondria en funció de la seva edat. A més, també permet discriminar punts forts
i dèbils de l’alumne. Tal i com indica el manual d’administració del TALEC ,
com que ens trobem al primer trimestre del curs encara correspon passar els
subtest de nivell IV , equivalents a 4rt de primària.
|
FASE E: PARTICIPAR EN EL DESENVOLUPAMENT
DEL PLA ACORDAT
FASE
F: COL·LABORAR EN EL DESENVOLUPAMENT DE
LA FEINA
1.
Observació a l’aula:
La informació extreta en l’observació a l’aula mentre
s’impartia una classe de Socials, recollida per la Psicopedagoga del centre,
queda resumida a continuació.
Informació
extreta durant l’observació a l’aula
|
-
A l’alumne li costa
posar-se a fer feina individual. Sembla que ha de fer un gran esforç.
Després, s’hi posa.
-
Es mostra una mica
distret, però, quan el mestre explica està atent.
-
Llegeix ràpid amb
algun error.
-
Se l’ha assegut a
primera fila
-
Mostra una lleugera
inquietud motriu ( juga constantment amb el bolígraf)
|
2.
Administració WISC-IV:
1ª sessió de
pràctiques -Dilluns 01-10-2012
Es prepara el material per a la sessió d’avaluació i la
Piscopedagoga administra el WISC - IV a l’alumne. Els resultats obtinguts en 11
subtests administrats, 10 obligatoris i un optatiu, són els següents:
|
PD
|
PE
|
Suma
PE
|
PComp.
|
Percentil
|
|
CV
|
SEMBLANCES
S
|
14
|
8
|
26
|
93
|
32
|
VOCABULARI
V
|
22
|
6
|
||||
COMPRENSIÓ
C
|
23
|
12
|
||||
RP
|
CUBS CC
|
24
|
7
|
23
|
85
|
16
|
CONCEPTES
Co
|
18
|
11
|
||||
MATRIUS
M
|
11
|
5
|
||||
MT
|
DÍGITS
D
|
12
|
7
|
12
|
75
|
5
|
LLETRES I NÚMEROS LN
|
11
|
5
|
||||
(ARITMÈTICA) A
|
19
|
8
|
||||
VP
|
CLAUS
Cl
|
40
|
9
|
19
|
99
|
47
|
RECERCA DE SÍMBOLS BS
|
22
|
10
|
||||
|
|
QI TOTAL
|
80
|
83
|
13
|
Les puntuacions compostes en cadascuna de les escales
principals , Comprensió Verbal, Raonament perceptiu, Memòria de Treball i
Velocitat de Processament, permeten obtenir un cinquè índex, el Quocient
Intel·lectual Total. Aquest ens indica una mesura de posició relativa de
l’alumne dins de la població representada pel seu grup normatiu ( el grup
format pels nens de la seva edat) en relació al nivell de competència o
habilitat cognitiva. El QI total de
l’alumne ha resultat ser de 83 i es troba en el Promig baix , punt dèbil
normatiu. Aquest, tal i com comenten Flanagan i Kaufman [1],
es pot interpretar com a una estimació fiable i vàlida de la capacitat del
subjecte ja que la diferència entre la puntuació del QI total i les puntuacions compostes
obtingudes en les altres quatre escales és menor de 23 punts ( 1,5 desviacions
típiques).
Els
resultats més baixos els trobem a l’índex de Memòria de Treball , on l’alumne
ha obtingut una puntuació de 75. L’índex
de Memòria de Treball analitza la capacitat de retenció i emmagatzematge
d’informació, d’operar mentalment amb aquesta informació, transformar-la i
generar nova informació. Aquest índex consta de tres proves: Dígits (D) que
analitza la memòria immediata i memòria de treball indicant habilitats de
seqüenciació, planificació , alerta i flexibilitat cognitiva; Lletres i Números
(LN) analitza la capacitat de retenir i combinar dos tipus d’informació,
organitzar-la i elaborar un conjunt organitzat segons consignes; Aritmètica(A),
que analitza habilitats de raonament numèric, agilitat de maneig i
reorganització del a informació, atenció i memòria a curt termini.
Normalment els subjectes que presenten TDAH mostren
punts forts en les àrees de Comprensió verbal i de Raonament perceptiu i punts
dèbils en els tests d’Aritmètica (A), Animals (An) i Claus (Cl). Aquests test avaluen les àrees de Memòria de
treball i Velocitat de Treball i posen especial èmfasis en la capacitat
d’atenció, concentració i velocitat de processament de la informació,
capacitats alterades en els individus amb TDAH.
És cert que els resultats obtinguts per l’alumne en la prova mostren
puntuacions baixes en l’índex de Memòria de Treball, però les puntuacions en
l’índex de Velocitat de Processament es troben en el Promig, dins dels límits. Això ens indica
que no ens trobem davant del perfíl
de puntuacions propi d’un subjecte amb TDAH.
3. EDAH
Una vegada la tutora actual de l’alumne amb ajuda de la
tutora del curs passat ha respost l’Escala d’Avaluació del Trastorn per Dèficit
d’Atenció amb Hiperactivitat es procedeix a la correcció. Els resultats
obtinguts en les diferents escales es mostren a continuació.
Escala
|
Centil
|
+/-
|
HIPERACTIVITAT |
70
|
Negatiu
|
DÈFICIT D’ATENCIÓ |
85
|
Negatiu
|
TRASTORN DE CONDUCTA |
75
|
Negatiu
|
HIPERACTIVITAT + DÈFICIT D’ATENCIÓ |
85
|
Negatiu
|
Els resultats obtinguts en les diferents escales no
indiquen la manifestació significativa de cap dels símptomes nuclears del TDAH
en l’alumne.
4. BASC
T-2
Una vegada la tutora de l’alumne del curs passat ( 4rt de
Primària) ha respost el qüestionari es procedeix a la correcció. Els resultats
obtinguts mostren puntuacions elevades en les següents escales i dimensions.
|
|
Pt
|
ESCALES CLÍNIQUES |
Problemes d’aprenentatge |
76
|
Ansietat |
89
|
|
Retraïment |
74
|
|
Somatització |
76
|
|
DIMENSIONS GLOBALS |
Interiorització de problemes |
79
|
Pel que fa a les escales clíniques que avaluen conductes
desadaptatives s’observen puntuacions elevades en l’escala: Problemes
d’aprenentatge que determina la presència de dificultats en l’estudi,
concretament en la comprensió o realització de les tasques escolars; Ansietat
que marca la tendència a estar nerviós, amb por i preocupat per problemes
reals o imaginaris; Retraïment que
indica la tendència a evadir-se dels altres i rebutjar el contacte social; i ,
Somatització que indica la vulnerabilitat a ser massa sensible i queixar-se
de petites molèsties físiques.
Tenint en compte el contingut de la demanda en el que la
tutora de 4rt indicava la presència de possibles problemes d’atenció sense
hiperactivitat observem la puntuació de l’alumne en l’escala clínica Problemes
d’Atenció del qüestionari que avalua
la tendència a distreure’s fàcilment i la capacitat de concentració puntual. La
puntuació típica obtinguda per l’alumne en aquesta escala és de 61, es tracta
doncs d’una puntuació no significativa. La interpretació d’aquest resultats
apunta a que l’alumne ha obtingut una puntuació més elevada en l’escala d’Ansietat
que en l’escala de Problemes d’atenció, possiblement perquè els problemes d’ansietat podrien ser en part
els causants de les dificultats identificades en l’atenció i la concentració.
5. TALEC
2ª sessió de
pràctiques
-Dimecres 03-10-2012
Es prepara el material per a la sessió d’avaluació ,la
Piscopedagoga administra la prova de lectura del TALEC a l’alumne i jo
posteriorment la part d’escriptura. La valoració global en relació als
resultats obtinguts en les proves de lectura indiquen:
·
En la lectura de lletres:cap
error
·
En la lectura de síl·labes:
cap error
·
En la lectura de paraules: cap
error
·
En la lectura del text: disminució
del rendiment en els exercicis a causa de l’efecte fatiga.
.
La valoració global en relació als resultats obtinguts en
les proves d’escriptura indiquen:
·
En la còpia: errors de còpia
facsímil
·
En el dictat: errors en
l’ortografia arbitrària.
·
En la redacció: errors
d’ortografia arbitrària
Els resultats del TALEC indiquen que l’alumne té
assolit un nivell adequat per la seva edat tant en la lectura com en
l’escriptura. L’anàlisi dels errors comesos per l’alumne indica que molts
d’ells poden derivar de la manca de concentració en les tasques i de la
voluntat de voler córrer massa en la realització de les tasques.
FASE G : AVALUAR EL PROCÉS DE TREBALL
SEGUIT
FASE H:
PLANTEJAR LA CONTINUÏTAT DEL PROCÉS
Plantejo la possibilitat de passar un BASC autoinforme a
l’alumne per tal de conèixer la seva percepció sobre la problemàtica i obtenir
més informació que ens permeti corroborar els resultats obtinguts en el BASC
T-2. Finalment no és possible passar la prova a l’alumne ja que no assistit a
l’escola durant els dies en que jo realitzo les pràctiques perquè està malalt.
·
Reunió
amb la tutora
8ª sessió de
pràctiques
-Dimecres 24-10-2012
Una vegada analitzada la informació obtinguda a partir de
les diferents tècniques utilitzades, es realitza una reunió amb la tutora per tal d’exposar
les conclusions a les quals s’han arribat una vegada finalitzat el procés
d’avaluació. I s’acorda un dia per tal de realitzar una entrevista conjunta amb
els pares de l’alumne.
·
Entrevista
amb els pares ( tutora i psicopedagoga)
En aquesta reunió s’exposen els resultats. Els pares coincideixen en les dificultats de memòria
del seu fill però pensen que aquest és un passota,
ja que enganya amb els deures i sempre arriba tard.
La tutora explica que ha sortit molt fluís en les proves
d’avaluació inicials i que es recorrerà a mesures ordinàries per tal de fer
front a aquesta situació: es realitzaran
agrupaments flexibles, s’inclourà reforç en matemàtiques i es mantindrà el
reforç de llengua. Segons els pares això no funcionarà perquè el seu fill
segueix la llei del mínim esforç i es conforma amb un aprovat per tal d’anar a
jugar. També es suggereix realitzar reforç psicopedagògic extern i cercar un
professional extern per tal de realitzar un diagnòstic diferencial si ho veuen
convenient. Els pares, però no semblen molt predisposats a fer res, ja tenen la seva pròpia explicació sobre la
problemàtica i no contemplen explicacions alternatives.
[1] Flanagan, D.P.
y Kaufman, A.S.(2006). Claves para la Evaluación con el
WISC-IV. Madrid:
TEA Ediciones P.343
No hay comentarios:
Publicar un comentario