La institució
L’escola és un centre educatiu privat - concertat de caire religiós cristià que imparteix els nivells reglats d’infantil, primària, educació secundària obligatòria (ESO), batxillerats i cursos de formació professional. El centre està format per tres edificis emplaçats al barri del Centre de la ciutat. El perfil socioeconòmic i cultural de les famílies de l’alumnat és majoritàriament mig-alt, però també s’identifica un grup d’ alumnes en augment, alguns d’ells immigrants, les famílies dels quals responen a un perfil socioeconòmic i cultural baix. Aquestes famílies són beneficiaries de les places que el centre reserva als alumnes amb N.E.E derivades de situacions socials desfavorides.
El caràcter propi de la institució
L’escola pertany a una xarxa de comunitats, institucions educatives i d’acció social, i grups de caires molt diversos, que estan al servei de les persones i de la societat. El centre es guia per un document institucional que esdevé un punt de referència i marca la pauta d’actuació del treball escolar. El document descriu les actituds i habilitats que es treballen prioritàriament amb l’alumnat, el perfil del professorat, que ha d’acompanyar aquest procés d’aprenentatge, i les condicions que s’han de donar a l’escola. El centre, entén l’educació com un procés permanent de creixement que desenvolupa de manera progressiva i harmònica totes les capacitats (físiques, espirituals, intel·lectuals i afectives) de la persona, en ordre a la seva maduresa i a la seva participació en la vida social i en la humanització del món en què viu. Segons aquest document, l’escola ha de ser: oberta, ja que ha d’oferir un servei d’interès públic, que respon al dret que tota persona té a l’educació; acollidora, per tal de promoure una relació propera i familiar entre les persones i un ambient que la faci possible; innovadora, per tant ha d’adoptar mètodes didàctics pràctics i motivadors; participativa, ja que ha de promoure la corresponsabilitat i la implicació de les persones en la presa de decisions; arrelada, per tal de potenciar el sentit de pertinença, el coneixement i l’estimació de la pròpia cultura; i, transformadora, per tal de no limitar-se a reproduir models socials i culturals, i generar el progrés de les persones i la societat. Aquest conjunt de principis i valors, constitueixen el caràcter propi de l’escola i es recullen en el Projecte Educatiu del Centre.
L'equip d’orientació psicopedagògica
El centre compta amb un equip d’orientació psicopedagògica per cada etapa: infantil i primària, secundària, batxillerat, i formació professional. Centrant-nos en l’etapa d’infantil i primària, context específic en el qual s’emmarca la intervenció , veiem que l’equip psicopedagògic està format pels professionals que constitueixen el servei d’orientació pedagògica del centre i per professionals amb diferents càrrecs institucionals, tal i com s’exposa a la taula.
Equip d’orientació d’infantil
|
Equip d’orientació primària
|
- Psicòloga d’infantil i primària *
- Mestra EE /Logopeda d’infantil i primària
- Psicomotricista d’infantil i primària
- Coordinadora d’educació infantil
- Directora pedagògica d’infantil
- Director Gerent
|
- Psicòloga d’infantil i primària *
- Mestra EE / Logopeda d’infantil i primària
- Psicomotricista d’infantil i primària
- Coordinadors d’educació primària: inicial,
mitjà, superior
- Directora pedagògica de primària
- Director Gerent
|
* La professional que desenvolupa l’assessorament psicopedagògic a les etapes d’infantil i primària és llicenciada en Psicologia.
L’equip psicopedagògic i per extensió la psicopedagoga depenen directament del Director, tal i com es pot veure a l’organigrama del centre.
Per altra banda, les relacions que s’estableixen entre els diferents professionals tant del centre, - membres de l’equip psicopedagògic, tutors, professors sense tutoria...etc- com d’altres estaments externs –EAP, Serveis Socials, CDIAP, CSMIJ, EAIA, professionals de l’àmbit privat...etc - són de tipus col·laboratiu. Aquest tipus de relacions es donen perquè prèviament s’ha construït un context cooperatiu on els diferents professionals implicats comparteixen en algun grau la representació del problema i el sentit i significat de la intervenció psicopedagògica que es vol dur a terme. Això implica també, tal i com exposa Monereo, “partir d’un coneixement negociat sobre les funcions de l’altre, des de la pròpia formació, fent patent la necessitat d’una cooperació real, aclarint els límits i les responsabilitats de cada professional"[1]. D’aquesta manera s’eliminen les relacions de dependència professional i es potencia l’autonomia dels agents educatius i de la resta de professionals que conformen la comunitat educativa.
Finalment, pel que fa als destinataris del servei d’orientació psicopedagògica, es poden identificar quatre grups d’usuaris: 1) l’alumnat d’infantil i primària, nucli principal de la tasca assessora; 2) l’equip docent, sobretot l’equip de tutors; 3) les autoritats institucionals, principalment l’equip directiu, l’equip de coordinació de l’etapa, i els caps de departament -; i 4) les famílies de l’alumnat.
Singularitats de les etapes
Tenir en compte les característiques pròpies de les etapes en les quals s’emmarca la intervenció és imprescindible per entendre les funcions i les tasques que desenvolupa la psicopedagoga al centre. L’Educació Infantil es caracteritza per ser una etapa amb un sentit i significat propis, en la qual es defineixen uns objectius i un continguts específics i que necessita una estructura, un funcionament i una organització particulars segons les necessitats dels alumnes que acull. Els alumnes d’aquesta etapa, més que en qualsevol altre nivell educatiu, es caracteritzen per la diversitat. Això es causa, tal i com exposen Castelló et al, “de la quantitat i qualitat dels canvis que es produeixen en els primers anys de vida [...] i del tipus d’interacció promoguda pels pares i el context familiar que facilita en diferent grau el desenvolupament de les habilitats[2] dels infants. En aquesta etapa es fa totalment imprescindible vetllar per mantenir una relació estreta entre el centre i la família, ja que d’això en depèn la funció educativa dels centres i sobretot el desenvolupament òptim dels infants. L’Educació Primària, al seu torn, és la primera etapa d’educació obligatòria, els objectius de la qual tenen a veure amb dues grans metes: aconseguir l’aprenentatge dels continguts curriculars previstos; i , evitar que la diversitat individual situï en desavantatge una part dels aprenents. Aquesta diversitat pot venir donada per múltiples factors –socioeconòmics culturals, psicològics, físics, esdeveniments vitals, etc.. – el cas es que la diversitat de l’alumnat a l’aula es tradueix en diferents ritmes d’aprenentatge i en diferents necessitats d’ajuda. A més, cal tenir en compte que els anys escolars, tal i com apunten Castelló et al, “es caracteritzen per algunes transicions significatives entre nivells a les competències comunicatives, perceptivomotrius, cognitives i socials”[3]. Transicions que es troben molt condicionades per les característiques de les experiències escolars.
No hay comentarios:
Publicar un comentario