Sessió 17

Dilluns  10-12-2012

REUNIÓ DE COORDINACIÓ AMB L’EAP – CAS J

Objectiu: Fer un seguiment del cas i establir ,entre tots els agents implicats, una línia d’actuació que doni resposta a la situació actual de l’alumna.

Descripció: En aquesta reunió hi assisteixen la psicopedagoga del centre , la tutora de l’alumna , la mestra d’EE i la psicopedagoga de l’EAP.

Aquesta reunió s’ha iniciat posant al dia a la psicopedagoga de l’EAP sobre la situació actual en relació al cas. La tutora de l’alumna ha començat explicant que l’adaptació de la nena al cicle mitjà està sent lenta però progressiva. Hi ha hagut molts canvis, la ubicació física, els companys, la tutora, la mestra d’EE i també, per descomptat, el ritme de l’aula i l’esforç requerit per assolir els aprenentatges. Ha destacat que l’adaptació als nous companys en general és bona tot i que alguns d’ells en un inici mostraven rebuig, por i mofa vers la diferència. Aquest aspecte s’ha anat treballant a les tutories i queda pendent una visita d’un professional de la Fundació Síndrome de Down perquè vingui a explicar un conte relacionat amb aquesta Síndrome per tal de conscienciar i treballar amb els infants la inclusió d’aquest alumnat. Pel que fa al tema del aprenentatges, en aquest curs ja s’està fent patent una diferència molt gran entre el nivell de l’alumna i el de la resta de la classe. És aquest el motiu principal pel qual s’ha organitzat aquesta reunió.

Durant el cicle inicial, l’alumna, tot i no assolir els objectius mínims ( se li han anat elaborant Plans Individuals) sobretot pel que fa als aprenentatges de les matèries instrumentals,  concretament la lectoescriptura, no s’evidenciaven diferències molt acusades ja que els nivells assolits en aquestes edats eren molt variables. A l’entrar al cicle mitjà, aquesta variabilitat s’ha anat reduint i les diferències entre l’alumna i la resta de companys en relació al nivell d’aprenentatges i principalment en l’adquisició de la lectoescriptura és abismal.

Per altra banda, la tutora comenta que els pares estan molt preocupats perquè veuen que la seva filla no avança en els aprenentatges relacionats amb la lectoescriptura. La tutora, la mestra d’EE i la psicopedagoga coincideixen en l’apreciació de que els pares han generat unes expectatives massa altes per la seva filla ( la mare de l’alumna és professora del centre). Els pares han preguntat directament vàries vegades si la seva filla arribarà a llegir i a escriure algun dia. La tutora i la mestra d’EE han respost que no poden assegurar cap de les dues opcions, l’evolució és molt lenta i s’està treballant amb tots els recursos i estratègies que tenen a les seves mans. La psicopedagoga de l’EAP apunta que no es pot obviar que la nena té Síndrome de Down i que les característiques d’aquesta síndrome impliquen un altre ritme, una altra manera de processar la informació i d’apropar-se als aprenentatges.

L’alumna i els pares des de fa poc més d’un any que assisteixen a la Fundació Síndrome de Down. La nena hi va una tarda a la setmana, allà principalment treballen l’expressió oral, el joc simbòlic i l’autonomia. Els pares  al principi es mostraven reticents a assistir a grups terapèutics i a incloure a la seva filla en un grup on tots els integrants eren Sd. de Down, sembla que mica en mica aquesta reticència s’ha anat diluint. Tot i així els pares no han acceptat encara que la seva filla a més de dèficits i anomalies a nivell físic també té dèficits a nivell cognitiu.

Una vegada s’ha posat de manifest la situació, la psicopedagoga de l’EAP comenta que les actuacions que cal fer s’han de plantejar a mig , llarg termini i que tota actuació passa primer per l’acceptació , per part dels pares de l’alumna, de les limitacions cognitives de la seva filla. Tot apunta a que el recurs més adequat per aquesta alumna seria una U.S.E.E per tal de poder treballar d’una forma més individualitzada i acord amb les necessitats requerides.