Sessió 16

Dilluns  03-12-2012

OBSERVACIÓ A L’AULA DE REFORÇ – CAS I

Aquest matí hem anat a la classe de l’alumne del Cas I per tal de realitzar una observació a l’aula ordinària. Tal i com sabem l’observació és un mètode fonamental per a recollir informació en un procés d’avaluació, ja que permet veure el comportament i l’actitud del nen en el seu context natural. És per això que s’ha decidit utilitzar aquesta tècnica de recollida d’informació abans de procedir a atendre de forma estricta la demanda de la tutora “repetir proves de capacitats” ( veure CAS I).   

Quan hem arribat a la classe la tutora ens ha comentat que no s’havia recordat d’avisar-nos que aquesta hora l’alumne es trobava a l’aula de reforç de llengua. Això inevitablement ho hem hagut de tenir molt en compte donat el fet que el comportament , l’actitud i , en aquest cas, les dificultats d’un alumne varien en funció del context, ja que el tipus d’ interaccions i el grau d’ajuda disponible en un grup gran és diferent a la d’un grup reduït. Així doncs, tot i que hem pogut registrar característiques de la conducta i de l’actitud de l’alumne a més de constatar l’existència d’algunes dificultats inclús en grup reduït de cinc alumnes, no hem pogut observar gran part de les dificultats a les que la tutora fa referència quan l’alumne es troba a la classe ordinària. Per aquest motiu s’ha plantejat l’opció de fer una segona observació, aquesta vegada sí, a l’aula ordinària, per tal de fer-nos una idea més acurada dels aspectes en els que l’alumne presenta dificultats.

REUNIÓ DE COORDINACIÓ

Objectiu: Donar eines i recursos a una tutora de 2n de primària per tal de realitzar entrevistes familiars.

Descripció: En aquesta reunió hi assisteixen la Psicopedagoga del centre i una tutora de 2n de primària.

Aquesta reunió s’ha iniciat amb els dubtes que la tutora té en relació a un parell d’informes psicològics de dos alumnes realitzats per professionals externs. Ens ha  comentat que tot i que s’ha llegit els informes vàries vegades no ha acabat d’entendre el seu contingut donat el fet que s’utilitzava un llenguatge molt tècnic que ella no dominava. Al revisar-los hem constatat que realment els documents empraven un llenguatge excessivament tècnic amb estructures sintàctiques massa complexes, fet que reduïa la seva claredat i en dificultava la seva comprensió.

En aquest cas, els informes als que ens referim procedeixen de l’àmbit de la psicologia, però com a professionals de la psicopedagogia també podem incórrer en aquest tipus d’errors a l’hora de realitzar els nostres propis informes. Quan s’elabora un informe, tal i com exposa Andreu ( 2011)[1] cal tenir en compte molts elements: els criteris per a la selecció de dades, els recursos i fonts utilitzats, els continguts especificats, l’estructura de l’informe, i l’estil de redacció. Pel que fa aquest últim element cal tenir en compte que una idea fonamental a l’hora d’enfrontar-se a la redacció de l’informe és que aquest es pugui llegir i comprendre fàcilment. Així doncs, quan elaborem un informe és important tenir sempre en compte el destinatari, fet que probablement no han tingut del tot en compte els psicòlegs externs que han realitzat els informes dels dos alumnes.

Per altra banda, en un dels informes, em observat que per tal d’avaluar les dificultats de lectoescriptura de l’alumne s’ha utilitzat un instrument poc adequat que ha esbiaixat les conclusions de l’informe. El PROLEC -R ( Bateria de evaluación de los procesos lectores – revisada) , un prova estandaritzada editada, actualment , únicament en castellà. Tenint en compte que la llengua materna de l’alumne és el català ,llengua vehicular a l’escola, és d’esperar que el seu nivell de domini de la llengua castellana sigui inferior al del seu grup normatiu en relació a l’edat, tenint en compte que el grup normatiu amb el qual se’l compara sí que té com a llengua materna el castellà. Així doncs, els resultats obtinguts en aquesta prova són inferiors als que s’haguessin obtingut si s’hagués utilitzat una prova editada en català, com podria ser el TALEC tot i que no és del tot equivalent. Així doncs, es posa de manifest la importància de seleccionar correctament els instruments de recollida d’informació en un procés d’avaluació, una mala selecció ens pot portar a resultats esbiaixats.

---

[1] Andreu, Ll. et al (2011). Diagnòstic en educació. Barcelona: Editorial UOC.