viernes, 3 de mayo de 2013

Sessió 11

Dijous 25-04-2013

En el dia d’avui he realitzat tres observacions diferents. La primera a l’aula de psicomotricitat amb el grup de P4-B , la segona, a la classe d’anglès amb el grup de P4 A i la tercera, també a la classe d’anglès amb el grup de P4 B.

Ha estat la primera vegada que he vist impartir una classe d’anglès en nens d’aquestes edats i realment m’ha sorprès. Sabia que ha infantil s’iniciava l’aprenentatge d’aquesta llengua però no m’imaginava que les classes es realitzaven íntegrament en anglès. Ha estat una sorpresa molt positiva, sobretot pel fet de veure que la majoria dels infants arribaven a comprendre en el transcurs de la sessió - si no era a la primera, a la segona i sinó per imitació – totes les indicacions de la professora.

L’ensenyament de les llengües estrangeres a l’Educació Infantil[1]

L’aprenentatge d’una segona o tercera llengua quan l’aprenent encara és molt jove forma part d’un procés educatiu de socialització que, en l'actualitat, pot ésser considerat com fonamental dins d'un programa modern d'educació multi i intercultural. 

Aquest fet pot comportar algunes dificultats ja que, a comunitats com Catalunya on  dues llengües comparteixen l'oficialitat lingüística, la introducció de les llengües  estrangeres topa amb un fort inconvenient: el prejudici que comporta, a un elevat  nombre de gent, considerar que la introducció d'una tercera llengua quan els aprenents  encara són molt joves perjudicarà l'adquisició i la consolidació de les dues primeres (Siguan, 1992). 

Experiències i investigacions demostren que l'escola plurilingüe no entorpeix  l'aprenentatge de les dues llengües oficials de la comunitat sinó que l'afavoreix (Coste & Hébrad, 1991; Baetens-Beardsmores & Anselmi, 1991; Tosi, 1991). Els aprenents multilingües es beneficien, a l’hora de desenvolupar les seves capacitats lingüístiques i cognitives, del seu elevat potencial com experts aprenents de llengües.  Per tal de garantir uns resultats òptims en el procés d’ensenyament-aprenentatge d’una o  més llengües estrangeres dins el marc educatiu europeu, els estaments amb  competències en aquesta àrea han elaborat l’anomenat “Llibre Blanc” de la Comissió  Europea. Es tracta d’una guia  adreçada a promoure l’aprenentatge de llengües  estrangeres a totes les edats tot emfatitzant noves idees així com la seva pràctica més  adequada (Council for Cultural Co-operation Education, 2001).

Tanmateix, en el context escolar, cal que la introducció de la nova llengua es realitzi tot
tenint en compte una sèrie de requisits que un bon programa d’iniciació primerenca a  l’aprenentatge d’una llengua estrangera ha de complir (Guillén y Alario, 2002):

1-      Plantejar l’aprenentatge de la llengua des de la comunicació tot diferenciant  dos nivells: desenvolupament de la competència comunicativa de l’alumne i adquisició de les habilitats lingüístiques escaients a la llengua estrangera.
2-      Mantenir el desenvolupament d’ambdues o més llengües.  
3-      Cal que el professorat en conjunt, i les famílies dels alumnes arribin a  l’acord d’implementar una idea comú.
4-      El disseny d’un bon programa mai no es pot fer al marge del currículum.

El currículum d’Educació Infantil prioritza els materials de literatura que adquireixen un valor multifuncional en tant que promouen l'aprenentatge de la llengua, entre d'altres, en els següents vessants:

·         Faciliten la introducció d'aspectes relacionats amb l'aprenentatge de la llengua oral  (pronunciació, entonació...etc.).
·         Promouen el desenvolupament de les competències comunicativa i de comprensió  alhora que el de les subcompetències: lingüística o gramatical; textual i discursiva; referencial; situacional i relacional; i estratègica.
·         Faciliten l'aparició d'aspectes folklòrics propis de la cultura de la llengua objecte  d'aprenentatge dins de la programació de l'àrea de llengües estrangeres.

La literatura no és l’únic factor destacable del currículum d’Educació Infantil. L’espai físic en el que es desenvolupen les sessions de llengua anglesa gaudeix també d’un gran protagonisme. La classe d’anglès és un context social de referència en el que interactuen tots els elements que el configuren: referents visuals, espais de comunicació, consignes verbals i no verbals, drets i deures del docent i l’alumnat...És a dir, és el context en el que tenen lloc els denominats “formats d’atenció i acció conjunta” (Bruner, 1984). 

Aquests formats tenen l’aparença externa de joc i promouen la creació de rutines i esquemes de comprensió i estructuració de l’activitat que permeten a l’alumnat de fer previsions sobre allò que passarà i, en conseqüència, els hi possibilita l’adaptació i reestructuració de la seva reacció. Aquesta pràctica progressiva dels formats d’atenció i acció conjunta entre els agents participants en el procés d’ensenyament-aprenentatge permet als alumnes assolir un cert grau de competència comunicativa en anglès a mesura que avancen en l’aprenentatge de la llengua. Això significa ésser sensibles a la realització d’adequacions terminològiques i estructurals a les situacions comunicatives concretes.


[1] Piquer, I (2005). Aprendre anglès a l’escola des dels tres anys. PHONICA vol. 1. Recuperat maig del 2013 des de: http://www.publicacions.ub.edu/revistes/phonica1/PDF/articulo_05.pdf

No hay comentarios:

Publicar un comentario