Sessió 4

Dimecres 10-10-2012

CAS B – Alumna de 4rt de Primària

Recordem , tal i com s’exposa a l’apartat Cas B d’aquest blog, el contingut de la demanda realitzada per la tutora : “L’alumna sovint actua com una nena petita reclamant l’atenció de l’adult. Mostra dificultats en les àrees instrumentals. Sol·licitaria passar una prova per valorar  lectoescriptura i capacitats”. A més en el full de demanda la tutora destaca dificultats en els següents aspectes: Atenció i concentració, raonament, lectura, escriptura, matemàtiques . En aquesta quarta sessió hem administrat el WISC- IV  a l’alumna del Cas B.

L’avaluació psicopedagògica de les capacitats cognitives, tal i com exposa Anna Ristol[1], es pot fer i es recomanable fer-la, a través de diferents instruments: anàlisi de produccions de l’alumne, observacions sistemàtiques, tècniques objectives ( tests), qüestionaris, autoinfomes, entrevistes a l’alumne i/o a agents educatius i sanitaris.

Pel que fa a les tècniques objectives, existeix una gran diversitat de tests estandaritzats per avaluar les capacitats cognitives. L’ús de tests per mesurar la intel·ligència té defensors i detractors, aquest últims, seguint el que proposa Comellas (1990)[2], únicament defensen el seu ús si “han de ser interpretats només com un indicador d’un nivell maduratiu adquirit o un rendiment donat en una situació determinada, penant que l’individu pot haver obtingut un nivell maduratiu més alt però que no el manifesta, i en cap cas pot ser interpretat com al nivell de capacitat final al que es pot arribar així com tampoc com un indicador predictiu d’un possible èxit acadèmic o professional, a no ser que s’hagi realitzat un estudi longitudinal del nen i s’hagi fet un tractament pedagògic continuïtat, que doni una garantia i consistència a aquesta informació”.

Una dada a tenir molt en compte alhora d’administrar un prova estandaritzada per avaluar la intel·ligència és que aquesta haurà estat elaborada en consonància a un enfocament teòric sobre què és la intel·ligència i com s’avalua. Els diferents enfocaments teòrics es poden agrupar en tres grans perspectives:

1.La perspectiva diferencial-psicomètrica;

2.La perspectiva del processament de la informació

3.Les teories no unitàries de la intel·ligència.

-          Teoria de les intel·ligències múltiples – Gardner

-          Teoria de la intel·ligència exitosa - Sternberg

L’escala d’intel·ligència de Weschler per a nens (WISC-IV) utilitzada per avaluar les capacitats de l’alumna del Cas B, ha estat elaborada partint de les propostes més recents de la perspectiva diferencial- psicomètrica, el models jeràrquics de la intel·ligència. Segons aquests models, les aptituds intel·lectuals s’’oganitzen de forma jeràrquica. En el nivell més alt hi hauria un factor d’intel·ligència general (QI) en el segon nivell hi hauria un grup de factors principals que representarien les habilitats intel·lectuals generals: Comprensió verbal, Raonament perceptiu, Memòria de treball, i , Velocitat de processament.[3]

Cal a més, tenir en compte que cap test, inclós el WISC-IV, està lliure de l’influència d’elements culturals i que, enlloc d’ignorar-los, s’han de tenir sempre en compte a l’hora de mesurar les habilitats intel·lectuals. En aquest cas aquesta influència no afectarà als resultats perquè tant l’alumna com els seus progenitors són nascuts i residents a Catalunya.

CAS D – Alumne de 2n de Primària

Una vegada s’ha administrat el WISC-IV a l’alumna del Cas B i s’ha realitzat la correcció automàtica, he corregit el TALEC administrat durant la sessió anterior a l’alumne del Cas D.

---

[1] Andreu, Ll. et al (2011). Diagnòstic en educació. Barcelona: Editorial UOC. p.120

[2] Comellas, M.J. (1990) Cómo interpretar los tests psicológicos. Barcelona: Oikostau

[3] Consejo General de Colegios  Oficiales de Psicólogos. Evaluación del test WISC-IV Recuperat novembre 2012 des de: http://www.cop.es/uploads/PDF/WISC-IV.pdf