Dimecres 07-11-2012
CAS G- Alumna de 1r de Primària
En aquesta sessió hem administrat un WISC- IV a l’alumna del Cas . Recordem que el contingut de la demanda era el següent: “ Al llarg d’aquest curs de primer ha evolucionat molt poc. En l’àrea del llenguatge coneix vocals i algunes consonant. En l’àrea de matemàtiques no coneix tots el números. Tot i el reforç l’evolució no ha estat bona. Mostra motivació. Sol·licito fer proves de capacitats”. (Les característiques del cas i del procés d’avaluació les trobareu a l’apartat Cas G del Blog)
Una vegada administrat he procedit a corregir-lo mitjançant el corrector automàtic, molt útil, perquè el WISC-IV és una prova que ja requereix d’una inversió de temps considerable tant en la seva administració com en la correcció . Els resultats obtinguts mostren un perfil que indica unes capacitats cognitives que freguen el límit del promig baix. Tot i que com tal i com indica Comellas (1990)[1] els tests estandaritzats han de ser interpretats només com un indicador d’un nivell maduratiu adquirit o d’un rendiment donat en una situació determinada, en cap cas pot ser interpretat com un nivell de capacitat final al que es pot arribar així com tampoc com un indicador predictiu d’un possible èxit o fracàs acadèmic o professional.
Tal i com indica Costas (2003)[2], quan s’avalua el desenvolupament cognitiu infantil cal tenir en compte un seguit de consideracions:
1. Cal tenir present que l’avaluació s’ha de fer dins d’un context ecològic, en el qual s’han de considerar les variables culturals i ambientals. És evident que la influència e l’entorn familiar i cultural, és en aquestes edats, molt més important que en etapes posteriors.
2. És imprescindible que abans de fer l’avaluació de les habilitats cognitives del nen es tingui informació – o se sol·liciti durant el procés d’avaluació – sobre la integritat dels òrgans sensorials i també sobre possibles trastorns motrius: un dèficit visual o motriu dificultarà o impedirà la realització d’una activitat visuomotora. La pèrdua o un dèficit parcial de l’oïda – força freqüent en aquestes edats com a conseqüència d’otitis o d’altres problemes- pot retardar considerablement la parla i l’adquisició de la lectoescriptura o bé dificultar-la.
3. A partir de l’avaluació cognitiva s’han de poder detectar tant els punt “forts” com els “febles” en les variables aptitudinals més rellevants del nen. Aquesta informació és fonamental per poder intervenir adequadament en cadascuna de les àrees deficitàries, sempre comptant amb l’ajut dels recursos de què disposa l’infant. Cal tenir sempre present aquesta perspectiva, ja que altrament es pot caure en l’error d’obtenir únicament una “llista de problemes” que únicament expliquen el trastorns d’aprenentatge però no donen una informació suficient per a la intervenció psicopedagògica que caldrà seguir després de l’avaluació
No hay comentarios:
Publicar un comentario