lunes, 26 de noviembre de 2012

Sessió 14

Dimecres  21-11-2012

REUNIÓ DE COORDINACIÓ

Objectiu: realitzar seguiment d’un alumne de P4
Descripció: En aquesta reunió hi assisteixen la Psicopedagoga del centre, els tutor de l’alumne i el Psicòleg del CDIAP que intervé en el cas

En aquesta reunió s’ha fet un traspàs bidireccional d’informació entre el centre educatiu i el Psicòleg del CDIAP per tal de fer un seguiment del cas d’aquest alumne de P4 que és destinatari del servei per les condicions familiars i socials que l’envolten més  que per un desenvolupament inadequat per la seva edat.

El Psicòleg del CDIAP comenta que els destinataris d’aquest servei només tenen dret a un tipus d’ajuda ( logopedia, psicologia, fisioteràpia, etc.) per qüestió de recursos. En la primera visita es va valorar que l’infant podia beneficiar-se d’una intervenció de logopeda però després d’una primera sessió és va observar que les necessitats eren més globals i que calia un abordatge més psicològic on també s’inclogués la intervenció amb la família ( en aquest cas només amb el pare). L’infant ja fa tres mesos que assisteix a les sessions amb el psicòleg i en aquest període s’ha valorat la presència dels següents aspectes en el nen:

-         Símptomes depressius no exterioritzats ( l’infant els expressa a través del joc i de verbalitzacions indirectes)
-          Autoestima baixa
-          Dificultat d’apego ( degut a les múltiples pèrdues de persones de referència)

L’objectiu principal de les sessions terapèutiques és proporcionar un marc estable per a l’infant on aquest reconegui un vincle de referència constant i un model d’adult alternatiu – més saludable- al que se li ha presentat fins al moment.

La tutora , al seu torn , comenta la conducta i l’actitud del nen al centre educatiu. Explica que fins al moment encara no ha pogut observar la producció de joc simbòlic en el nen, ja que tot ho relaciona amb violència. Fins i tot, la relació amb els companys gira entorn a conductes violentes i agressives ( cops, patades, estirades... etc). Tot i que hi ha predisposició no té adquirits molts dels hàbits que per edat ja hauria d’haver adquirit.  Aquest endarreriment en l’adquisició d’hàbits encara s’agreuja més pel fet de les reiterades faltes d’assistència durant les tardes. Aquesta problemàtica s’origina i es manté amb la dinàmica familiar i social que envolta a l’infant. Tutora, psicòleg del CDIAP i psicopedagoga del centre estan d’acord en que el nen és una víctima del seu entorn.

La psicopedagoga del centre posa al corrent al  psicòleg del CDIAP de les característiques de l’entorn familiar i social que envolta a l’infant.

-          Ambdós progenitors en seguiment des dels Serveis Socials de forma individual
-          Mare abandona a l’infant poc després de néixer tot i que ara vol tornar-se’n a fer càrrec,el pare se’n fa càrrec de forma molt precària. No hi ha més família que sigui apta per assumir la custòdia de l’infant. Actualment el nen està en custòdia compartida amb els dos progenitors.
-          Pare politoxicoman en tractament  de desintoxicació. Actualment no compleix els controls de toxicomania.
-          El cas està seguit per el Servei d’Infància i Família dels  Serveis Socials.

Piscopedagoga i Psicòleg del CDIAP comenten que cal trobar un recurs que permeti intervenir en el pare ja que sinó difícilment s’obtindran resultats en la intervenció amb l’infant. Per aquest motiu es planteja la necessitat d’organitzar una propera reunió de seguiment on hi assisteixin també la referent dels Serveis Socials que porta el cas i el treballador social del CDIAP.

Aquest plantejament s’emmarca en l’enfocament sistèmic que contempla la connexió entre els individus i el context: tant immediat, individual , familiar, educatiu, entre iguals, com el més ampli i genèric, tal com el social, polític, religiós, cultural, etc.., tenint en compte les interaccions bidireccionals en un constant feedback de comunicació.  Així doncs, partint d’aquesta perspectiva, la família és entesa com un sistema “un conjunt d’elements en contínua interacció, organitzats per a l’obtenció d’uns objectius o finalitats”[1] .El conjunt d’elements que composen la família estan en contínua interacció i aquesta, provoca canvis en tots i cadascun dels elements implicats, ja que les accions i actituds de cada membre afecten els altres i són afectades per les d’aquells.


[1] SOLÉ, I. “Les pràctiques educatives com a contextos de desenvolupament” A: COLL, MIRAS, ONRUBIA, SOLÉ. Psicologia de l’educació .1a edició. Barcelona: UOC,1996. P.31.

No hay comentarios:

Publicar un comentario