Sessió 9

Dilluns  29-10-2012

CAS E – Alumne de 2n de Primària

En aquesta sessió s’ha administrat el WISC – IV a l’alumne de 2n de Primària del Cas E. Una vegada corregit s’ha procedit a corregir dues proves més utilitzades per a recollir informació sobre el cas l’EDAH i el BASC T-2

L’Escala de Evaluación del Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat ( EDAH) és un mètode estructurat d’observació dirigit al tutor de l’alumne a avaluar. S’aplica nens d’entre 6 i  12 anys ( 1r a 6è de primària) i ha estat elaborada a partir dels criteris el DSM –IV estableix per al diagnòstic del TDAH. L’EDAH consta de 20 ítems que cal contestar a partir d’una escala amb quatre opcions de resposta de 0 a 4, on 0= Poco, 1= Nada, 2= Bastante i 3= Mucho. La prova permet obtenir resultats en tres escales principals ; Hiperactivitat, Dèficit d’Atenció, i Trastorn de conducta, i quarta Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat que sorgeix de la combinació d’aquestes dues escales. L’EDAH avalua dos dels símptomes nuclears del TDAH – Hiperactivitat i Dèficit d’Atenció- i a més permet avaluar altres símptomatologia conductual que no és propia d’aquest trastorn però que freqüentment hi va associada.

L’EDAH resulta un instrument de recollida d’informació molt útil, ja que és de fácil comprensió i aplicació i a més la inversió de temps és mínima. Hem de tenir molt en compte però que en cap cas l’obtenció d’uns resultats en la prova que indiquin la manifestación de simptomatologia Dèficit d’Atenció, Hiperactivitat o Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat verifiquen la presència d’un TDAH en l’infant avaluat. Com ja sabem  qualsevol diagnòstic diferencial es realitza fora del centre per professionals especialitzats, preferentment per un equip multidisciplinar integrat al menys per un psiquiatra, un psicòleg clínic, un pediatra... etc.

Com s’ha de realitzar el diagnòstic del TDAH?

Fonamentalment, el diagnòstic es basa en una avaluació a nivell mèdic, psicològic i pedagògic orientada respectivament a determinar les condicions físiques del nen, el seu estat emocional, les seves capacitats i el seu nivell d'aprenentatge. Amb tot això es podrà descartar que les dificultats de comportament o/i rendiment escolar es deuen a altres causes diferents del TDAH. El diagnòstic del TDAH pot ser dificultós per la presència de comorbilitats i de símptomes del trastorn en altres entitats diagnòstiques, que dificulta el diagnòstic diferencial. Per a la seva realització el professional necessitarà informació dels pares, dels professors i del propi nen. És important utilitzar diferents instruments diagnòstics com qüestionaris, entrevistes clíniques, proves i si és possible l'observació directa del nen a la mateixa escola. Actualment no existeixen proves ni biològiques ni psicològiques que estableixin el diagnòstic, aquest s'estableix per criteri clínic, però els instruments d'avaluació complementen i aporten informació fonamental per el clínic que ha d'establir el diagnòstic[1]

El TDAH es classifica dins dels trastorns mentals. Principalment el diagnòstic es basa en el compliment dels criteris del DSM-IV, que són els criteris diagnòstics establerts per l'Acadèmia Americana de Psiquiatria (1994) o del CIE-10 (1992) que són els reconeguts i establerts per la OMS.

Cal tenir molt en compte que hi ha subjectes amb dificultats en la capacitat atencional i d’autocontrol que no provoquen deteriorament significatiu en la seva vida acadèmica, social o familiar i per tant no seran diagnosticats com a TDAH, però seran nens/ nenes amb dificultats en les àrees d’atenció i autocontrol. Aquests infants es poden beneficia de les mateixes estratègies cognitiu-conductuals que s’utilitzen els el subjectes que si que han estat diagnosticats de TDAH.

---

[1] Fundació ANDANA. http://www.fundacionadana.org/ca/node/52