Dilluns 19-11-2012
CAS C- Alumnes de P4
En aquesta sessió hem realitzat una avaluació individual d’un dels alumnes del Cas C, l’alumne nº 3. Recordem que els aspectes que preocupaven a la tutora en relació a aquest infant eren la manca de límits, la impulsivitat i el fet que contínuament estava provocant als altres. La tècnica utilitzada per a l’avaluació ha estat una prova projectiva denominada l’Hora del joc diagnòstica.
· El joc
Tal i com indiquen Maganto i Mateo (1997)[1] el joc és una activitat espontània, lliure i agradable que s’inicia en els primers mesos de vida del nen i que perdura en el transcurs de la nostra existència. Les modalitats expressives d’aquest són múltiples així com els materials utilitzats, les persones que hi intervenen, (el lloc on es realitza, la duració, la finalitat que es pretén assolir... etc. Tot i que la utilització del joc com una eina diagnòstica va sorgir en l’àmbit de la psicoanàlisis, la conceptualització del joc com a mitjà per conèixer i potenciar aspectes importants de la vida del nen havia estat ja explicada i continua estant-ho , per diverses teories, tals com: la teoria del desenvolupament genètic de la intel·ligència de Piaget (1945); la teoria del desenvolupament psicomotor representada per Picq i Vayer (1969, 1973), entre d’altres; i, la teoria sociocognitiva, representada per Vigotsky (1933) i Elkonin (1978) principalment.
· L’hora del joc diagnòstica
L’hora del joc diagnòstica constitueixen tal i com indiquen Elfron i Colbs (1974)[2], un recurs tècnic dins del procés diagnòstic, que té la finalitat de conèixer aspectes de la realitat de l’infant. En les situacions s’expressa únicament un segment del repertori de conductes de l’infant, de manera que només s’obté una visió parcial de la realitat i és per això que és necessari complementar aquesta tècnica amb altres instruments de recollida d’informació. En aquest cas, prèviament s’han realitzat dues observacions, una a l’aula ordinària i l’altra a la sala de psicomotricitat. En ambdues s’ha observat el nen en interacció amb la resta de companys i la tutora.
La sessió de joc diagnòstica, opera com una unitat i se l’ha d’interpretar com a tal. Té un inci, un desenvolupament i un final. També consta d’una sèrie d’aspectes formals a tenir en compte: la consulta , els materials, el temps, la consigna, el rol de l’examinador, la participació o no d’un dels progenitors, i , les anotacions. Aquests aspectes tècnics poden presentar modificacions en funció del marc teòric en que es treballi, així com el lloc, l’objectiu o la institució on es desenvolupi l’avaluació. En el nostre cas hem fet una adaptació dels materials, del temps, del contingut de les anotacions i de la seva interpretació que no s’ha fet des d’una perspectiva psicodinàmica sinó més aviat des d’un enfocament cognitiu-conductual.
Aquesta tècnica és molt útil en l’avaluació de nens d’edat inferior als 6 anys, donat el fet que la seva capacitat de comunicació i expressió verbal són escasses o es troben interferides, i tenint en compte que la comprensió lectora és mínima, sobretot en temes que requereixen una reflexió i valoració sobre els seus pensaments, emocions i conductes. Això restringeix la possibilitat d’administrar directament als infants d’aquestes edats tests diagnòstics. A més, també cal tenir en compte, que aquestes edats són privilegiades per a l’expressió de la funció simbòlica, i això fa que per als infants aquesta tècnica resulti especialment atractiva i motivadora.
[1] Maganto, C. y Cruz, S. (1997). La técnica de juego en el psicodiagnóstico infantil. A: A. Ávila Espada (Ed.): Evaluación en psicología clínica. Volumen II. Estrategias cualitativas Salamanca: Amarú. Recuperat desembre del 2012 des de: http://www.sc.ehu.es/ptwmamac/
[2] Elfron i Colbs (1974) citats a Maganto, C. y Cruz, S. (1997). La técnica de juego en el psicodiagnóstico infantil. A: A. Ávila Espada (Ed.): Evaluación en psicología clínica. Volumen II. Estrategias cualitativas Salamanca: Amarú. Recuperat desembre del 2012 des de: http://www.sc.ehu.es/ptwmamac/
No hay comentarios:
Publicar un comentario