Sessió 12

Dilluns  12-11-2012

CAS H – Alumne de P4

En aquesta sessió ens hem desplaçat a l’edifici d’infantil per tal de fer una primera observació a l’aula de l’alumne de P4 del Cas H. Recordem que el contingut de la demanda de la tutora és el següent: “ L’alumne no segueix cap consigna de les que se li dóna, ni per imitació. No para gens el català ni el castellà ni el mandinga, només repeteix algunes paraules que se li diuen”. La tutora destaca dificultats en la comprensió d’ordres, el llenguatge i el raonament i també en l’entorn familiar, donat el fet que és poc estimulant per l’infant.

En l’observació hem recollit informació sobre la conducta de l’alumne a l’aula i hem constatat la presència de les dificultats en el llenguatge i en la comprensió , tal i com esmentava la tutora al full de demanda. En un cas normal, el procediment a seguir una vegada s’ha realitzat l’observació , s’han analitzat les produccions de l’alumne i s’ha constatat la preservació dels sentits ( oïda i vista) , seria identificar i delimitar les dificultats a partir d’instruments i tècniques objectives que permetin  explorar les capacitats cognitives i el llenguatge de l’alumne. En aquest cas però, el llenguatge es troba tant alterat que difícilment es pot explorar en sí mateix i conseqüentment això dificulta l’avaluació de les capacitats cognitives amb una prova usual, tipus Escala d’intel·ligència de Wechsler per a preescolar i primària (WPSSI) o Escales McCarthy d’Aptituds i psicomotricitat per a nens (MSCA), donat el fet que en aquests instruments el contingut verbal, i per tant , l’adquisició d’un mínim nivell de llenguatge, és essencial.

·         L’avaluació del llenguatge

Analitzar el desenvolupament del llenguatge equival a estudia tot un sistema de comunicació entre l’infant i el seu entorn. Tal i com apunta Costas (2003) “ el llenguatge és un sistema simbòlic que es vehicula per mitjà de la parla: és el resultat de la interacció entre diferents estructures , la influència de les qual pot propiciar o interferir en el seu desenvolupament”. Les principals estructures relacionades amb l’avaluació del llenguatge són:

1.      L’estructura física: Dins d’aquest àmbit, s’hi inclou la base neurològica, la motricitat dels òrgans fonoarticulatoris i el sistema sensorial. L’estructura cerebral implicada bàsicament en la funció lingüística és una extensa àrea de l’hemisferi esquerre. Els principals trastorns neuropsicològics del llenguatge se solen classificar segons el moment evolutiu en què s’intaura. Així doncs es distingeix entre l’afàsia congènita o disfàsia, quan el trastorn existeix des del principi de la vida, de l’afàsia adquirida, que es pot desencadenar després d’un desenvolupament normal. En relació amb els òrgans fonoarticulatoris, que són essencials en la parla, cal distingir dos aspectes: la morfologia i el control de la motricitat. Defectes o anomalies morfològiques estan relacionats amb problemes en la pronunciació  (disglòssies). Pel que fa a l’aspecte motor, cal tenir en compte que la parla és el resultat d’una coordinació entre la respiració, la fonació i l’articulació de sons. Les altreacions en tot aquest sistema, que solen donar-se en les paràlisis cerebrals, provoquen pertorbacions en l’articulació verbal ( disàrtries). Finalment, pel que fa al sistema sensorial, tot i que actualment es considera que la visió té un paper rellevant en l’aspecte pragmàtic del llenguatge, cal considerar l’audició el principal sentit per a l’adquisició d’aquesta funció. En cas dels dèficits auditius ( hipoacúsies), els retards o trastorns del llenguatge depenen del grau o tipus de pèrdua auditiva.

2.      L’estructura cognitiva: Atesa l’estreta relació que hi ha entre cognició i llenguatge, davant d’un trastorn o dèficit d’aquesta funció és necessària l’avaluació de les habilitats cognitives de l’infant, en primer lloc per determinar si el retard en el llenguatge és degut a un dèficit cognitiu general. Des d’aquesta perspectiva, tal i com indica Costar (2003) “ la dicotomia clàssica entre la cognició , o factor cognitiu general, i el factor lingüístic s’ha relacionat tradicionalment amb els factors d’intel·ligència verbal/ no verbal de les escales Wechsler. Segons aquest criteri, si un infant avaluat amb el WPPSI obtingués un bon nivell en l’àrea manipulativa i un nivell deficitari en l’àrea verbal, se sospitarien problemes de llenguatge, però no de raonament general, mentre que si el dèficit fos homogeni es pensaria en una deficiència o retard mental.” Tot i així hi ha autors que entenen que aquest enfocament és vàlid fins a un cert punt, ja que, actualment, la divisió dicotòmica de les funcions entre verbals i no verbals no és tan clara, ja que s’ha observat l’existència d’infants amb trastorns de llenguatge que no necessàriament presenten aquest perfil. Això s’explica pel fet que poden haver-hi altres aspectes implicats, com un retard motriu afegit o relacionat amb el dèficit de llenguatge. En altres situacions també pot ser que la dificultat lingüística del subjecte li dificulti la resolució de les proves manipulatives, és a dir, que els problemes se centrin en les ordres verbals interioritzades que requereixen certes tasques per ser resoltes.  És aconsellable doncs, avaluar els múltiples processos o habilitats cognitives amb proves que integrin diferents competències, com més diversificades millor, tant dins l’àmbit verbal com no verbal.

3.      L’estructura social: Des de la perspectiva de la interacció , tal i com indica Costas  (2003), es considera que la principal funció del llenguatge és la comunicació. Així doncs, el desenvolupament d’aquesta funció és el resultat de la interacció entre la maduresa biològica, el desenvolupament cognitiu i un entorn lingüístic canviant, que és influït en gran manera pel mateix infant que desitja comunicar-se amb els éssers més propers. La qualitat dels models parentals i també la naturalesa de les interaccions entre els adults i l’infant són factors essencials a l’hora de valorar el llenguatge infantil. En casos d’extrema privació o bé de models parentals altament problemàtics el ris de tenir problemes de llenguatge és molt elevat, però també existeixen situacions menys greus que també poden ser desfavorables per al desenvolupament del llenguatge, com per exemple, casos en què no hi ha una bona comunicació emocional entre l’infant i els seus pares, o quan els moments diaris de comunicació són escassos.