Xerrada per a pares de l'etapa d'infantil.

Dijous 11-04-2013

Una de les funcions de la psicopedagoga d’infantil i primària del centre és atendre i assessorar a les famílies de l’alumnat. Dins de les diferents tasques que duu a terme en relació a aquesta funció cal destacar la col·laboració en el Pla de Formació de Pares del centre, realitzant tres xerrades educatives al llarg del curs: una dirigida als pares d’alumnes de 3r de Primària que es titula Família: les relacions interpersonals a la infància, una altra dirigida als pares de 1r de Primària titulada Família: Aprenentatges i hàbits,i una última, dirigida als pares d’alumnes de P3 titulada Família: Límits i hàbit.

En aquest curs i degut a la problemàtica de manca de límits detectada als grups de P4 s’ha decidit convidar també als pares d’aquest alumnat. A la xerrada han assistit aproximadament unes cinquanta persones, la majoria d’elles dones de nacionalitat espanyola. L’assistència de famílies immigrants ha estat molt minoritària. Els pares han mostrat molt d’interès i al finalitzar quan s’ha obert el torn de preguntes s’ha evidenciat que molts dels dubtes i les preocupacions eren compartides.

A continuació s’exposa un petit resum del contingut de la xerrada:

FAMÍLIA: LÍMITS I HÀBITS

Són més grans del que sembla...

En la nostra tasca educativa, que compartim pares i  mestres, el que és important, no és evitar els conflictes als nens i nenes, sinó ensenyar-los a afrontar-s’hi i solucionar-los amb diàleg i amb èxit.

Per això ens cal tenir molt clar que:

• Hi ha coses que els nens i nenes poden triar i d’altres que les hem d’escollir els pares. Aquesta és la nostra responsabilitat.
• Els fills creixen més feliços si els pares sabem exercir amb responsabilitat l’autoritat que tenim.
• L’equilibri és molt important; no és bo ser massa permissiu, ni excessivament exigent o poc dialogant.
• Els límits són punts de referència que ajuden el nen i la nena a diferenciar el que està bé del que està malament.
• Per sentir-se segurs i estimats, els nostres fills i filles necessiten saber el que es pot fer i el que no, a casa, al carrer, amb els amics, etc...
• Quan diem “ no” a una cosa que el nostre fill o filla vol amb fal·lera però sense massa sentit, afavorim la seva maduració i l’ajudem a que aprengui a esperar.
• A casa, les normes de convivència i responsabilitat són molt importants, sobretot quan són poques, molt concretes i senzilles de complir.
• El bons hàbits, com menjar, dormir, ... són molt importants, hem de treballar-los amb constància i explicar-ne el sentit o el motiu.
• En la mesura del possible, cal que totes les persones que intervenim en l’educació d’un nen ens posem d’acord.