Dimecres 3-04-2013
En aquesta sessió he planificat les diferents observacions que duré a terme en els cinc grups-classe de P4 per tal de recollir informació sobre les interaccions entre tutora- grup i entre alumnes específics i la tutora.
L’observació és el mètode fonamental per a recollir informació en un procés d’intervenció psicopedagògic. El principal avantatge de l’observació es que permet extreure informació del context natural del nen, i això afavoreix la creació d’una visió més objectiva i realista de la situació-problema. Amb aquesta tècnica, més que amb d’altres, cal tenir molt present des del principi l’objectiu que es persegueix. Cal saber què és el que s’està buscat per tal d’observar la presència/ absència, freqüència, etc. de les conductes específiques per tal que interessa registrar.
Existeixen diferents modalitats d’observació i de registre de la informació observada.
Modalitats d’observació[1]
En funció de:
A) La participació de l’observador en els fenòmens observats
1. Observació interna o participant
2. Observació externa o no participant
B) El grau de concreció i limitació d’allò que s’observa i de com s’observa
1. Observació tancada o sistemàtica
2. Observació oberta no sistematitzada
C) La persona objecte d’observació
1. Auto-observació
2. Hetero-observació
Modalitats de registre de la informació observada[2]
A) Registres narratius: registre de mostres, d’incidents crítics, notes de camp, i, diari.
B) Escales d’apreciació: numèriques, gràfiques,i, verbal
C) Catàlegs de conducta: registres de conducta, i,matrius d’interacció
D) Sistemes categorials: sistemes de categories, sistemes de signes, i llistes de control.
E) De productes de conducta
F) Recollida de dades mitjançant dispositius mecànics: mitjans tècnics de registre, aparells de registre a distància o ocults, i observació mitjançant aparells
No hay comentarios:
Publicar un comentario