Dimecres 10-04-2013
En aquesta sessió he realitzat una segona observació a l’aula de psicomotricitat. Allò que he anat veient m’ha fet reflexionar sobra la importància del desenvolupament psicomotor en aquesta etapa i m’ha fet adonar del paper primordial que juga l’educació psicomotriu en el currículum d’educació infantil.
El moviment és la via privilegiada de comunicació, de relació, d’aprenentatge i d’expressió del món afectiu dels infants d’edats compreses entre els 0 i els 6 anys. Per això, que en aquest període és de gran importància potenciar l’educació psicomotriu en els infants.
El nen/a necessita moure’s per conèixer el seu cos i l’entorn. La psicomotricitat a través del cos ( moviment, acció relació) ajuda al nen/a a fer el seu procés de maduració i desenvolupament i facilita la capacitat de raonar i pensar. La sala de psicomotricitat és un lloc per la comunicació ( verbal i no verbal). És un lloc on el material és molt atractiu ( pilotes grans, petites, de colors vius, coixins de diferents formes, mides i colors, matalassos, cordes...) és un lloc per aprendre divertint-se.
Alguns dels aspectes específics que es treballen a les classes de psicomotricitat[1]
L’ESQUEMA CORPORAL: L’esquema corporal és la representació mental del propi cos, dels seus segments, de les seves possibilitats de moviment i de les seves limitacions en l’espai. Sense una correcta elaboració de la pròpia imatge corporal seria impossible l’acte motor, voluntari, el qual pressuposa la formació d’una representació mental de l’acte a realitzar, dels segments corporals implicats i del moviment necessari per assolir l’objectiu proposat. L’elaboració de l’esquema corporal es va construint mitjançant múltiples experiències motrius, a través de les informacions que proporcionen els òrgans dels sentits i totes les sensacions que sorgeixen en el propi moviment corporal.
L’EQUILIBRI: L’equilibri és la capacitat de mantenir el centre de gravetat dins de la base de sustentació del cos. Hi ha tres tipus de factors que influeixen en l’equilibri:
- Factors sensorials: òrgans de l’oïda, òrgans de la visió, òrgans propioceptius.
- Factors mecànics, base de sustentació: l’altura del centre de gravetat, la projecció imaginària del centre de gravetat respecte a la base de sustentació, la massa del cos, la fricció i els centre de pressió.
- Factors psicològics: com la confiança en sí mateix, la motivació, la capacitat de relaxació, la por, i la imaginació.
Hi ha dos tipus d’equilibri, l’equilibri estàtic, que correspon a la capacitat de mantenir una postura sense moviment o desplaçament, i, l’equilibri dinàmic , que és el que entra en joc quan a l’existir desplaçament, s’ha d’anar canviant de postura, mantenint en cada una d’elles una situació transitòria d’equilibri.
LA COORDINACIÓ: La coordinació és la capacitat de dur a terme un moviment voluntari amb la màxima precisió possible, tenint en compte la naturalitat d’aquest, així com la relació del propi cos amb els objectes del medi que ens envolta, amb altres individus que cooperen, s’oposen o es mantenen aliens a l’actuació. La coordinació integra tots els mecanismes perceptius-motors i els d’execució motriu. Un moviment coordinat es caracteritza per: economia, fluïdesa, eficàcia, harmonia, precisió, elegància, amplitud i dinamisme.
EL JOC: El joc en aquest període segons Piaget evoluciona des del joc funcional ( activitat repetitiva d’alta intensitat i sense objectius aparents com, donar cops, agafar, córrer, explorar, etc..) al joc simbòlic. El joc permet posar en pràctica i desenvolupar habilitats que, generalment , són difícils d’aparèixer a partir d’altres estructures lúdiques. Entre aquestes capacitat trobem la capacitat de col·laboració grupal, necessària per adequar les accions motriu als factors espaials i temporals propis de l’activitat lúdica, la disposició per col·laborar amb tots els companys de joc, la capacitat per negociar ,per a establir acords i per assumir diferents rols, i la capacitat de creativitat motriu. Així doncs, el joc lliure:
1- Permet la diversió, el plaer i el benestar
2- Estimula la creativitat, la comunicació i la fantasia
3- Ajuda a resoldre conflictes i angoixes
4- Ajuda a la maduració nerviosa
5- És font d’aprenentatge
6- Permet l’experimentació i el desenvolupament de rols socials
7- Permet l’acceptació i interiorització de normes
Al llarg del curs els nens treballaran dos tipus de psicomotricitat:
Dirigida: Es realitzen activitat programades per afavorir l’adquisició de competències motrius com l’equilibri, l’agilitat, la coordinació, nocions d’espai ( davant, darrera, a sobre..) etc.
Lliure: On la mestra intervé a partir del que els nens expressen i de les necessitats de cada nen /a, però mai de forma directiva. El nen/ a parteix del seu desig, és un moment de màxima expressió de sí mateix i del seu potencial motius, comunicatiu i creatiu.
[1] Carrascosa, S. (2008)La psicomotricidad en la educación infantil . Revista Digital ENFOQUES EDUCATIVOS. Jaén. Editorial: Enfoques educativos N.28. Recuperat des de http://www.enfoqueseducativos.es/enfoques/enfoques_28.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario