Sessió 6 segona part

Inicialment havia plantejat la realització de quatre observacions en quatre contextos diferents a cadascun dels cinc grups- classe.

Els contextos escollits eren:

-          La classe de psicomotricitat

-          La classe dirigida ( no especificada)

-          L’hora de racons

-          L’hora del pati

Després d’analitzar els diferents contextos he decidit canviar l’observació de l’hora del pati per la classe d’anglès. El principal motiu del canvi és la dificultat de focalitzar l’atenció en un espai tan gran amb una elevada quantitat de subjectes en continu moviment, a més, si recordem, l’objectiu de les observacions era recollir informació sobre les interaccions entre tutora- grup i entre alumnes específics  i la tutora, l’observació al pati no permetria recollir aquest tipus d’informació perquè la majoria de les interaccions que es produeixen són entre iguals. Per altra banda, el fet de realitzar l’observació a la classe d’anglès permet recollir informació sobre les interaccions entre professora especialista- grup i entre alumnes específics  i la professora especialista. Aquesta informació posteriorment es pot comparar amb la informació recollida sobre les interaccions de l’alumnat amb les respectives tutores, i analitzar possibles diferències en el tipus d’interaccions.

El tipus d’observació que es realitzarà serà externa o no participant, ja que l’observador, és a dir, jo, no pertany al grup objecte d’estudi. Per una banda, la presència d’un observador extern pot desnaturalitzar l’observació ja que la presència d’una persona aliena al grup sempre introdueix certa artificialitat ja que irromp en el context natural. Ara bé, per altra banda, l’observació des d’un punt de vista extern aporta una visió molt més objectiva i pot analitzar els fenòmens observats amb certa distància que quan s’hi  forma part és difícil de poder assolir. Pel que fa al grau de concreció i limitació, l’observació serà semi tancada, és a dir, s’haurà preparat amb antelació com procedir i què recollir en l’observació, però no s’utilitzaran categories per tal d’identificar, recollir i quantificar les conductes en funció d’aquestes categories, ja que es pretén estar obert a recollir informació sobre altres aspectes relacionats que puguin ajudar a entendre millor l’objecte d’estudi.

La modalitat de registre de la informació observada escollit és el registre narratiu, concretament el registre d’incidents crítics. Els registres narratius tenen un format molt flexible ja que no hi ha estructura prèvia que determini quines dades han de ser recollides i per tant permet recollir tot tipus d’informació. Amb aquest tipus de registre es recullen a l’acte o retrospectivament només aquelles conductes rellevants o incidents relacionats amb la qüestió d’interès. És cert que els catàlegs de conducta, concretament les matrius d’interacció, són un tipus de registre molt útil per registrar les interaccions entre individus o entre individu- grup, però donat el fet que l’objectiu no és observar un sol individu sinó tot un grup –classe ( 25 alumnes i el docent) la utilització d’aquest tipus de registre és impracticable. Per alta banda, els sistemes categorials són una modalitat que confereix un alt grau d’estructuració al registre de l’observació, tot i així, les conductes objecte d’observació no s’han pogut definir acuradament ja que no ha estat possible disposar de suficient informació per a objectivar-les.